Perdoneu. He estat uns dies fora amb la família. Estem bé. Basicament fa més mal l'ego que res més. Molt per pensar, molt per retreurem, molt per replantejar-se. Molt per reparar. Molt i molt per estalviar i fer un cotxe ben fet per tornar-hi.
Sòn aquesters les mitjanes que m'agraden. Amb en Quim (crec) que ens hi trobavem a gust. Per mitjanes. No pas amb el cotxe. Mal calçat, i amb mancances tècniques que ens feien prendre riscos que ens semblava que teniem controlats fins que va apareixer un malaït "bordillo" en mig d'un canto amb deriva per lo poc que aguantaven els pneus.
Varem arrencar la vorada amb la roda esquerra del darrera, el cotxe es va aixecar de la part posterior i varem sortir escopits a l'altre banda de la carretra sortint per el bosc just per on hi havia un gran roc mig enterrat que va colpejar-nos per sota el cotxe i ens va fer volcar de costat, quedant aguantats pels suros. Ja sabeu tant com nosaltres.
Just en aquest revolt hi havia un remer. Era dos-cents metres abans de coronar l'alt de Sant Grau. Hi havia crono. Haviem passat a 00. Varem continuar 00 metres.
Dt Abr 19, 2011 12:59 pm
