1000 milles

Demá sortim cap a Lleida......a fer el mil milles,i, mirar de pasar-ho molt bé.

I a animar a algún dels foristes....

tot i que jo,no crec que vegi gaires cotxes,miraré de fer alguna foto...

Apa fins dilluns.

Ja hem tornat....us deixo una mostra de lo que s'ha vis per allà,i demá penjaré totes les fotos que tinc....no gaires....

Bona....
Una cabreta, un vuit i mig (com el meu....., snifff)
Però això del Mil Millas no era més aviat per millonetis ????

aquest vuit i mig es d'un dels participants a la ultima gincama.............oi Markus???...
que per cert,ens ha de fer una cronica de les seves esperiencies al rally..

I felicitar-lo per la copa que es va emportar com a 2ª amateur...

Boones!

Bé, ja que el senyor administrador m'obliga, hauré de fer una "mini" crònica del rally...

Comencem (anirà per capítols)

Capítol I: 1 Milla és 1,6 Km

Dijous 27 de setembre. Ja està quasi tot a punt per anar al rally... Només falta passar la ITV al cotxe (el dia abans l'havia "catejat" per tema de fums, 6,95% de CO, no portar el filtre d'aire i els intermitents que feien tonteries), tornar a muntar els accessoris que no sé si passarien ITV (seients, separadors a darrera, arenesos, llums, volant petit, etc), fer les maletes i anar cap a Lleida a verificar.

El dia abans havia deixat el cotxe al mecànic perquè li baixés els fums, que jo sóc bastant negat amb els carburadors. Arribo al taller, per agafar-lo i anar cap a casa a reparar els llums (com sempre fallos de massa i imbecilitats per l'estil), i em trobo que el cotxe està tal com el vaig deixar.

Hi poso el filtre d'aire, el mecànic m'escanya "un xic" el carburador, i em tiro DUES HORES intentant fer funcionar correctament els intermitents. Quan finalment ja sembla que van bé, tant amb els llums encesos com apagats i vaig per marxar, el mecànic em comenta que falla la llum de posició de l'esquerra... A cagar!

Arribo a casa, descanso un xic, i ens n'anem cap a la ITV... Passa els fums sense problemes (un 0,25% de CO, no sé com el cotxe funcionava! ), i com que ens veu amb cara de pena, també ens passa el tema de les llums (tot i que quan tenia els llums encesos i posava l'intermitent a l'esquerra s'encenia i s'apagava tot el llum de posició...).

Collonut, cap a casa a dinar, i a la tarda cap a Lleida! Anem tirant cap a Camallera per unes carrateretes de curves, i comencem a sentir pudor de gasolina... Collons, que raro... Mirem una mica, i sembla que un dels manguitos de la bomba perd... Bé, és igual, després ho miraré millor.

Arribem a casa, fem un dinar "light" i ràpid (encara haviem de fer maletes), i parlant amb la Neus, diu que el rally serà d'uns 1800km. Li dic que no, que el rally era de 1200km, i que com feia la conversió, ja que 1000 milles són 1600km... Ella que no, que eren 1800 km, i lògicament, ho busquem a la wikipedia. I quan veu que tinc raó (com sempre ) es queda acollonida...

Tenia fins el divendres 29 per presentar el treball final d'un master que està fent a la universitat, i resulta que al treball en qüestió havia utilitzat l'equivalència 1 milla=1,8 km!! Lògicament, es va posar a refer-ho tot, i al anar-ho refent, va trobar la hòstia de coses fetes malament... I jo menjant-me les ungles (i els dits ) perquè em pensava que em quedava sense copi...

Vaig anar cap a acabar de muntar tot el cotxe, i finalment quan ja estava, vaig anar a mirar la pudor de gasolina que se sentia... I no, no era d'un manguito... Era la bomba de gasolina que perdia (al portar un motor de 133, la bomba va inclinada, i sembla ser que està pensada per anar totalment horitzontal). Vinga, a corre cuita cap a Figueres, a buscar una bomba nova... La canviem, i tot funciona!

La Neus ja havia acabat de refer el treball i l'havia enviat a la seva germana per presentar-lo demà, i ja només ens va tocar fer les maletes i sopar.

Eren les 9 del vespre quan marxavem cap a Lleida, i ja vam descartar de verificar aquell mateix dia...

Com que sempre anem a l'últim moment, una setmana abans vaig parlar amb els hotels de Lleida per passar-hi la nit de dijous a divendres... I lògicament em van dir que nanai, que estava tot ple... I vam optar per la via "millonetis": Formule 1.

Anavem tirant tranquilament, el cotxe fent bondat i a temperatura baixa, i de cop sentim el meu mòvil... Un número de Lleida, qui collons pot trucar, ara? Doncs la recepcionista del Formule 1, que no sé que havia passat, però que trucava per preguntar si hi anavem o no, que estava a punt d'anul·lar la reserva ... Li vam dir que no, que ja "quasi" erem allà (acabavem de passar Vic), i que hi aniriem a dormir...

I no va passar res més... Vam arribar al Formule 1 a 2/4 de 2 de la matinada, i vam anar a dormir, que l'endemà tocaven noves aventures...

Final de l'Episodi I

Molt,molt bo

volem mes...

Uauuu
Els problemes del 850 Especial.
Veig que 30 anys després segueixen sent els mateixos (he)
Però, i lo qe xalaves corregint derrapades ??
QUE ZE QUITEN LO 4WD
MORT A LA TRACTION AVANT

EL CUL EMPENYENT FOREVER......

Per cert. Efectivament una Milla són 1609 metres...... sempre que es tracti de milles terrestres. Les milles marítimes i aèries valen 1852 metres.....

Big eggs the british.....

M'han enviat alguna foto mes que ja he penjat a la web...

Markku !!!!!!
Encara no ens has explicat la primera etapa.......
Ni la segona.
Ni la tercera.........

Va, home, que estem frisosos

Que dijous surto cap a Madris, i no podré connectar-me.....

Plis, plis.....

Capítol II: Cavalls i obres

Divendres 28 de setembre. Ja hem dormit tranquilament al Formule 1, després de la fred de la nit, el conyàs del viatge, i una petita averia elèctrica (se'ns va trencar l'interruptor de la llum del quadre, res que no s'arreglés amb una mica de cinta americana).

Esmorzem tranquilament a l'hotel, i com que no teniem ni idea de com arribar al parc tancat (la Rambla de Ferran), li preguntem a la senyora del Formule 1. Cap problema, sortint d'allà la primera rodona tot recte, i al cap d'uns 4km, a una rodona més grossa, la 3a o la 4a rodona (ella no se'n recordava bé).

Parem un moment a la gasolinera, per emplenar el diposit i rentar el cotxe, que estigui ben maco, i anem tirant cap a Lleida. Trobem la 1a rodona, cap problema. Anem tirant, i trobem la 2a rodona. Collons! Aquesta només té dues sortides! Bé, doncs continuem recte.

Una altra rodona... Però tampoc és la que toca (què ens hauria costat, imprimir un itinerari de via michelin?!)... Entrem a dins de Lleida, i bingo! Una rodona molt grossa, a on està indicada la Rambla de Ferran. Anem tirant, tirant i tirant, i no apareix el cony de rambla...

Al cap d'una estona decidim que estem perduts, i preguntem a una senyora... Si, tot recte, a la rodona girar a l'esquerra, i després a la gasolinera, tornar a girar a l'esquerra. Trobem la rodona, i anem tirant... I a on pebrots està la *?#~~@@ gasolinera?! Ja estem quasi a la sortida de Lleida, i no n'hem vist cap!

De cop, quan estavem parats en un trencant, veiem que a la dreta, al fons d'un carrer, hi ha una gasolinera de Repsol... No pot ser, hauria d'estar a peu de carretera... Però bé, girem a l'esquerra, preguntem a una altra senyora, i efectivament anem bé. Tot recte!

Arribem al parc tancat, i ens n'anem cap a verificar... Allà ens venen a saludar els srs. Llorsai i la Fina, i ens donen un parell d'adhesius del Botadevi (s'ha de fer publicitat de les gimcanes! ).

Enganxem els dorsals, mirem una mica el roadbook, i decidim que ja cal·librarem més tard i que ara anem a comprobar que a Lleida tinguin cerveses com déu mana... Carai, quina patxoca que fa el 850, tot net, amb els dorsals, i finalment amb la placa del 1000 Milles!

Tornem de les cerveses, i el parc tancat ja està molt més ple... Li preguntem a l'Àlex per on hem de sortir per anar a cal·librar, i fins a quina hora tenim temps. Com que encara hi ha temps, doncs fem una passadeta pel tram de cal·libració (tot ple de trànsit, i en obres), i intentem tornar cap a Lleida.

Per girar no hi ha problemes... Però carai, resulta que entrem per una altra carretera a la city, i no tenim ni idea d'on estem... Per sort tornem a veure la gasolinera, i ja ens situem.

"Endrecem" el cotxe al seu lloc fins a l'hora de sortida, me'l miro una mica... I em cago en tots els putos ocells de Lleida!!! CINC cagarades d'ocell al sostre!! I cap més cotxe del parc tancat cagat!

Ja són les 13:25h... Hora de sortir... Nervis a punta pala (mai haviem aconseguit començar el 1000 Milles!) i puja la bandera! Hem començat! Uooooo!!

Comencem a fer trams, La Granadella tot bé, i vinga, cap al 2a, Guimerà-Sta Coloma... Anavem tranquilament per la carretera, i collons, se sent molta pudor de gasolina... Deu ser el cotxe de davant... O no, perquè aquells R5 que portavem a davant anaven cagandu letxes (o nosaltres anavem poc a poc? no se sabrà mai... ). Bé, el cas és que ens parem un moment a mirar que coi passa... I resulta que la marranxa que portavem amb gasolina perdia... Posem els 5l de gasolina al diposit, i vinga, sense reserva (tan bé que ens hauria anat pel 3r episodi... ).

Arribem sense problemes al 2n tram, el fem tot, anem cap a l'assistència a posar una mica de gasolina, i a mirar que coi li passa al carburador, que no tenia ralentí. Com sempre, s'havia enmerdat el xiclé de baixa del 1r cos... Però no sortia ni bufant... Cap pubblema, unes pinces i es treu la merda que havia tapat totalment el xiclé... Ja tornavem a tenir ralentí!

Vinga, La Panadella, Calaf-Su (poble famós pels seus carburadors per Mini i demés xatarra anglesa, que es caracteritzen per fallar més que una escopeta de fira), Cirera-Coll de Jou (carai, aquest tram l'haviem fet al Rally Santpedor i pràcticament m'hi vaig adormir, en canvi aquí ja era molt més alegre... ), i arribem a l'inici del TR5, Port del Compte-La Seu.

Per començar, feia un fred de collons, una fred d'aquella que se't clava als ossos i fa que et caguis en tot per haver anul·lat tot el circuit de calefacció (la tornaré a posar per fer l'Hivern). Era una mica tard, però vam creure que no valia la pena treure les tapes dels llums grossos... Total, tampoc es faria fosc, no? I a més, els llums d'orígen que van de puta pena són suficients per circular per la recta de Montmeló a 50km/h.

La putada va ser que es va fer fosc, que el tram era molt mal parit, i a més no era tan recte com Montmeló... Total, que ens van adelantar 3 cotxes, o sigui, més de 3 minuts de retard... Tan bé que anavem, abans!

Arribem a La Seu, i per sorpresa nostra, hi ha menjar!! Bé, de tot se li'n diu menjar... Un "bocata" del tamany d'un paquet de tabac, però bé, sempre és bo perdre pes, ja que així el cotxe corre més...

I vinga, cap a fer el Port del Cantó... Total, paelles en pujada, pujades com déu mana, i mitjana de 50km/h... Vam decidir que en principi aniriem a fondo i no mirariem les mitjanes... Però carai, resulta que el 850 els té quadrats, i al primer control penalitzem... SET SEGONS!! Moltíssim menys del que pensavem, i per tant continuem mirant mitjes, i intentant-ho fer-ho bé...

Anem fent el tram sense problemes, i quan estem a punt d'arribar al trencant del tram de Soriguera, ens trobem el R5 Alpine de'n Josep Gui parat, que tenien no sé quin problema... Ens parem un moment, però ho poden arreglar bé...

Arribem a l'inici del tram, i ens quedaven 15 segons per sortir!! Sortim (a fondo, com sempre, que és un 850), i anem descobrint la "grandesa" del tram...

Carreterota estreta, plena de gravilla, asfalt trencat, etc... Com l'AP7, vaja... Ens van adelantar un parell de cotxes, i cap a Enviny.

Allà ens trobem al sr. Esparver (també anomenat Sam), i li comentem lo mal parit que era el tram anterior... Per sort, ens va voler animar i ens va comentar que el següent tram era molt pitjor... Quins collons!

El tram de puta pena (1 o 2 minuts de retard), i ara tocava el plat fort del dia... El Port de la Bonaigua. Ja sabeu tots com és, no? Exacte, la carretera ideal per anar amb un cotxe de 47cv, sense autoblocant, un motor que només treballa de les 4500 a les 6500rpm's i amb un canvi que entre marxes cau entre 2000 i 2500rpm's...

Estem allà baix fent cua, i veiem que uns de Garatge Internacional va avisant a tothom que:
- Com que hi ha obres, a partir de no sé quin coi de km es perden 200 o 300m
- A partir del km 16, hi ha uns quants cavalls sueltos (veritat, Fina?)

En fi, haurem de fer com al Port del Cantó, gas a baix i a veure que passa... Sortim d'allà, i vinga... Al principi tot bé...

Però a la que arribem a la zona d'obres... Collons, allò semblava que en Bush ho hagués bombardejat tot buscant petroli! Això si, va ser divertidíssim... Saltant als canvis de rasant, i a tope, perquè sinó...

De cop, anavem tirant, i veiem no gaire lluny els llums d'un cotxe... Collons, que haviem atrapat a en Gui!! Portavem més de 1/2 minut d'avançament!! Solució ràpida: ens vam parar. Tornem a arrencar, i ja haviem perdut uns 20 segons... Tornem a parar. Ara ja anavem més o menys bé...

I vinga, ara arribaven les paelles finals... A tope, i amb 4 ulls per no trobar-nos cap cavall al mig de la carretera (o pitjor encara, alguna cagarada gegant de vaca... ). Els marges plens de neu, lluna quasi plena, la il·luminació dels llums extra... Una preciositat de paisatge! Però ens van adelantar 2 cotxes... O sigui, de puta pena (o més)... O això és el que creiem!

Perquè arribem al Parador, deixem el cotxe dormint, treiem tots els trastos per dormir (i per sopar, que tan burros no som), i anem cap a la recepció... I allà ens trobem a l'Àlex amb els resultats dels últims trams.

Tatxaaan!! Sorpresa! Al 3r control de la Bonaigua, SEGONS SCRATCH!! Si és que anem amb un cotxe...

I finalment ens en vam anar a dormir... Tot i que no tan bé com la gent de l'A112 número 49, que als molt mamons els hi van donar una habitació amb jacuzzi...

Final de l'episodi II

bo..bo

Molt bó, tiu.
Amb explicacions així, t'asseguro que es crea afició!!!
Mira jo, sense anar més lluny......
Mai m'haurien interessat els ral·lis sense escoltar històries com les teves de gent de l'época. Perqué en aquella época el 850 era un cotxe super competitiu.
El millor Renault era el 8 TS. De Simcas no en corrien, o es trencaven. El Mini era el millor de tots (si era anglés, que els d'Iruña/Pamplona.......) I els Seat de debó (els FU) van venir una miqueeeeta més tard.

Ahhhhh
Tempus fugit

A que eran macos els cavallets!!!!!!

Nosaltres vam trobar un cervol gegant,guineus,senglars,conillets,furas....i unes pedres gegants que gentilment us vam apartar de la carretera.


Molt bona la cronica

Capítol III: Sabotatge!!

Dissabte, 29 de setembre. Després d'una bona dormida al Parador de Vielha ens aixequem, una dutxeta i anem cap a l'esmorzar. Ja coneixiem el Parador de l'any anterior, i sabiem que hi havia menjar per un tubo, i clar, com que tampoc estavem segurs de poder menjar al llarg del dia, dons ens vam posar les botes...

Sortim d'allà, netejo el xiclé de progressivitat del 2n cos del carburador, que feia tirons quan s'obria (i que encara en fa), i ens n'anem a posar gasolina, que el dia abans hi havia massa son com per parar a la gasolinera.

Tornant al pàrquing, ens trobem que els "magnífics" Autobianchi's de Garatge Internacional anaven com el cul... L'Abarth negre de'n Pere i en Cristian perdien anticongelant pel radiador, i a més tenien el motor d'arranc mort, i per tant els hi tocava engegar apretant ( ), i en Ramon Vidal, amb l'A112 Junior havia anat tant lent el dia anterior que havia destrossat el cable del compta-kilometres i el terratrip... Semblava un xurro, en comptes d'un cable!

Ara tocava l'enllaç Vielha-Jaca, de 206km i 4 horetes de durada... Al principi semblava que seria un conyàs, però va ser entretingut. Vam portar gran part del camí a l'assistència del Ford Escort núm 31 a darrera, fins que ens vam parar a la gasolinera de Gavin, a posar un xic de gasolina i a revisar les pressions de les rodes, que tothom deia que les portavem massa baixes (per qui no ho sàpiga, el manual d'instruccions del 850 recomana portar les rodes de davant a 1,2bars, ja que si se'n porta gaire més el morro patina massa).

Al revisar les rodes, vaig posar les de davant a 1,4bars, i ja va estar bé, ja que la roda del copilot estava a 0,9bars... Curiosament, la mateixa roda que porta la sonda del compta-km's de bicicleta... O sigui, que en un pis pas em vaig carregar la cal·libració, cosa que no ens vam enterar fins a la tornada cap a casa... Clar que després vam anar fent sempre negatius!

Vam arribar fins a Jaca, vam aparcar el monstre, i vam anar cap a fer unes cerveses i uns bocates... Que quasi ens els hem de menjar a tram, ja que al bar recomenat per l'organització només tenien una cuinera, i tardaven uns 20 minuts a servir els bocates...

Amb la panxa un altre cop plena ens en vam anar cap a fer el 1r tram, Jaca-Oroel. Al principi, a mitja de 50km/h molt bé... De cop, trencant a la dreta i canvi a 40km/h... Pero ai! No era un trencant normal, sinó una pseudo-paella... Vaig veure el marge MOOLT a prop del morro... Però bé, cap pubblema...

De cop, la magnífica carretera per on anavem es va convertir en una merda caminet, asfaltat això si, amb l'amplada justa per un cotxe, enmig dels arbres, tot ple de fulles seques, curves tancades sense visibilitat, pedres al mig de la carretera, etc... Si és que es nota, quan un rally és de Rallyclassics...

Vam anar tirant, perdent uns quants bastants segons, fins que va arribar una recta... A sac! Estava amb molt de bonys i vam saltar bastant, però bé, vam recuperar-ho tot, i ja estavem a la zona sense controls secrets. Vam anar tirant, fins a acabar el tram més o menys bé (que tot sigui dit, era un tram tancat), i vam arribar a la Ciudadella de Jaca.

Aparquem allà, parlem una estona amb la gent, i ens n'anem cap a l'hotel. I carai, després d'estar al Parador, és com si ens fotessin en una quadra... No és que l'hotel fos brut, deixat ni res, és senzillament que el canvi respecte a la nit anterior va ser brutal (i a més a la tele no feien pelis porno, que a Vielha si ).

Ja tocava sortir, cap al TR11, Oroel-San Juan de la Peña. Cap pubblema. Vam anar fent, i cap al TR12, Larues 1, un tramet de 41kms... Ja anavem un xic baixos de gasolina (és que amb el 850, un cop l'agulla baixa de la meitat ja no sé quanta gasolina queda ), i no vam trobar cap gasolinera. El tram es va fer sense problemes, i vam anar a mirar a veure si trobavem una gasolinera pel camí del TR13.

I no hi va haver sort, no en vam trobar cap. Per tant, vam arribar a la cua d'espera, i com que sempre fem cara de bons nois, vam decidir demanar gasolina al cotxe que venia darrera nostra, del qual no diré noms (dorsal núm 27, Opel Kadett S.R. 1600, la matrícula no la recordo ).

Ells, molt amablement, ens van donar una garrafa de gasolina de 5l, plena. Collonut, ja tenim suficient per fer el tram i mirar de trobar una gasolinera! Obro el dipòsit, li enxufo l'embut, i començo a tirar la gasolina... Però, ai collons, aquesta gasolina té un color molt raro, es transparent, en comptes de verdosa...

L'ensumo, i efectivament fa olor a gasolina... Per tant, en vaig posant... Però és allò que sembla raro, i no me n'acabo de fiar... I la tasto. Ja està, ara si és segur... ÉS AIGUA!!!!!

Bua, quina putada! Un litre (o més) d'aigua al dipòsit... Però pensem una mica, i cap pubblema! El cotxe és un SEAT, segur que funciona sense problemes! L'intento engegar... I arrenca! Pos vinga, cap a la sortida de tram.

5 segons, 4, 3, 2, 1, endavant! Primera a 6000rpm, curva a l'esquerra, 2a, baixada... I que collons fa, el cotxe?! Peruqè queda el motor a 3000rpm i no puja?! I quan arribem a baix, a la zona plana... El pobre motor es para

Per sort el cotxe portava un xic d'inèrcia, i podem parar al costat de la carretera, sense fer nosa... I no, als motors SEAT no els hi agrada d'aigua... Si més no, no els hi agrada tenir-ne al carburador

Vinga, ara és hora de fer servir el cap cagandu letxes... El dipòsit té un tap per buidar-lo per sota, per tant el podem buidar, i "només" necessitarem gasolina... Bé, esperem a que arribi el cotxe escombra, i a veure que diu.

Arriba el cotxe escombra, li expliquem el tema, i més o menys els dos van fer el mateix: I ens diuen que truquem al S.O.S. (telèfon que ja tinc guardat a l'agenda del mòbil... ).

Truquem al S.O.S... I 3/4 del mateix... Es queden a quadres (diria que era en RamonG, però no n'estic segur), i em diuen que truqui a l'Àlex... Truco a l'Àlex, li explico el cas i em comenta que si només necessitem gasolina cap problema, però que ens haurem d'esperar a després de la 2a assistència de Urzainqui. Bé, doncs esperarem, tampoc podem fer res més...

Trec el cargol de buidar el dipòsit, i deixo que vagi baixant l'aigua i la gasolina... De cop, se m'encen la llumeta, em foto cagant hòsties a sota el cotxe, i torno a tapar el dipòsit. Ja no deuria quedar aigua, i així encara tenia una mica de gasolina. Trec els tubs de la bomba de gasolina, perquè surti l'aigua, tiro el cotxe un xic endavant (em feia mitja cosa, intentar-lo engegar enmig d'una bassa de gasolina), i esperem una mica que s'aixugui tot.

I vinga, a intentar engegar el cotxe... Quatre manxades al carburador, que l'aigua que hi ha se'n vagi directe als cilindres (així queden nets! ) i anar-li fotent al contacte... Ai, que no fa res (a part de girar)... Bé, tornem-hi... Visca, una explosioneta! Un altre cop! S'engega una mica! Va, més! Si, engega! És un autèntic motor SEAT!

Però quasi no tenim gasolina... Tornem al punt de sortida del tram, a la plaça de Villarreal, i ens parem allà a menjar una mica i fer temps fins que arribin l'assistència de les motos a portar-nos la gasolina. Mentre anem fent temps, fullejo el roadbook, i descobreixo amb pànic que aquella assistència comença més o menys a 2/4 d'11!!! I eren com a molt 2/4 de 9!

Merda, merda, merda! Que ja no podrem fer el TR20, que és el primer del dia, però amb el tram del camí estret a mitja de 45! Cap pubblema! Trucaré a can S.O.S., i preguntaré a on hi ha gasolineres, per allà al voltant... I quan estic a punt de trucar, veig unes llums que s'acosten de no sé on... Uns pagesos "manyos", però "manyos" de debó... Els preguntem a on hi ha una gasolinera i tal, ens ho expliquen, i a més ens diuen que ells tenen SP95! Ens venen 5 litres, i vinga, cap a la gasolinera, que estava "bajando a la carretera, girando a la derecha a unos 10 minutos de allí"... El que passa és que els minuts "manyos" deuen ser molt diferents als nostres...

Mentres jo comprava la gasolina, la Neus va trucar a l'Àlex per dir-li que ja haviem "solucionat" el problema, i que no calia que vingués ningú... Però igualment van enviar en Sam i la Dolors, que m'imagino que anirien cap a Jaca a dormir, o potser a fer algun altre control, a portar-nos gasolina...

Arribem a la gasolinera, que ja estava quasi tancada i no ens volien donar gasolina (perquè voliem el dipòsit ple, i el tiu deia que primer s'havia de pagar... sort que la Neus va ensenyar un bitllet de 50EUR i es va arreglar tot... ), i de cop veiem un cotxe entrant a la gasolinera en contra direcció... Doncs si, en Sam i la Dolors. Emplenem el dipòsit directe de la gasolinera, i agafem la jerri-can per tornar-lo als moterus, i vinga, cap a l'assistència de Urzainqui.

Arribem allà, i ens havien caigut la hòstia de punts de penalització (5 controls no passats, a 900punts el control... penúltims! )... I curiosament, tothom s'havia enterat del sabotatge que haviem patit...

Fem una mica de temps, i vinga, cap al TR17, Garde-Ansó. Allà ens trobem les persones que ens havien intentat sabotejar, les quals continuaran en l'anonimat (dorsal 27, Kaddet S.R. 1600), i ens van demanar no sé quantes vegades perdó... Mentres nosaltres ens descollonavem explicant-ho . I de cop, ens diuen que el tram no és a mitja de 45, sinó a mitja de 40... Cagumlaputa, no portavem aquella taula!! Ens van explicar que l'anterior passada en aquell tram havia estat demolidora, i per això van baixar la mitja... Sort que la Neus és una calculadora amb potes (i que jo recordava que 100m a mitja de 40 són 9 segons, gràcies al Clàssic Regularitat), vam improvitzar unes taules, i vinga, a recuperar el temps perdut!

I realment, era un tram demolidor... Per mi que quan aquests navarresos quan volen fer obres a una carretera, primer la dinamiten... Perquè sinó no s'explica l'estat d'aquell tram... Forats, pedres, conos, de tot... No sé quan vam penalitzar, po wenu, és igual...

Després d'aquest tram tocava el tram Jasa-Aísa, tot ple de paelles en baixada (el dia que aprengui a fer-les ràpid obriré una ampolla de xampany ), previ enllaç primer en obres, després un port de muntanya o similar, i finalment una zona MOLT ràpida (o si més no, nosaltres hi vam anar).

Finalment, el tram Aísa-Aratores, del qual només recordo que era molt estret, i cap al Navasa-Oroel, com el primer que haviem fet però començant en una altra banda... I aquí si que vam pringar, al tros de mitja de 45... Fins i tot ens va atrapar l'innombrable (també conegut com a dorsal 27, etc, etc). Un cop vam sortir del tros de mitja de 45 i vam tornar a una carretera civilitzada, vam aprofitar per recuperar el minut i pico que portavem de retard... Però ningú es va dignar a anar a fer de control secret al lloc on anavem bé

I bé, vam anar a posar gasolina (autèntica) per l'endemà, deixar la bèstia dormint a la Ciutadella, i ens en vam anar nosaltres també cap a dormir.

Final del Capítol III

Marc,tanta conya amb l'ampolla d'aigua a la ciutadella.......i qui hi havia de control recepcionista a la ciutadella a les tantes de la matinada?

Molt bona la crònica!

Esperem l'últim capitol!

Salut

Sam i Dolors

Doncs jo vaig estar estona buscant les pelis aquestes al parador,(per que em sonaben de l'any passat),i res de res.....
Crec que nomès hi habien pels participants.....no organització....

Una prova més de la dureza del Rallye


Per cert benvingut Esparver.....

No us queixeu de les pelis, naltres a viella estavem tant petats, que no vam veure res.........i a Jaca, no se quin canal era, però feien León, el Profesional, que esta molt bé, mes encara quan a l'habitació del costat tens el Josep Maria d'autosport Igualada, roncant en totes les seves melodies, per la qualcosa, qualsevol peli era bona per quedarnos cuasi clapats davant la tele, i al tancar la pantalleta, quedar clapats de cop, obviant els sonors roncs de l'altra banda de la paret..........

Sabeu, despres de llegir les batalletes d'en Marc , i veure la Fina i el Joan Carles, rifant-se el volant per cada tram, dius, ostres, jo m'hai de xupar els enllasos i no fer trams..........Fina, això s'ha de solucionar, si s'ha d'organitzar una sortida a fer els trams que no hem pogut fer, nomes cal dir-ho que ens hi posem, pro ostres, no ho feu això, es que sino ens hem de passar al bandol de los pilotos, i que voleu que os digui, cuasi m'agrada mes, estar al bandol currantil, que al dels pilots......xD Sobretot quan vas amb gent tant benparida com la que ens vam trobar, i que, mica mica, anem coneixent.

Apa, salutacions, i gracies per la benvinguda.

Sam i Dolors.

Esparver escrigué:

Sabeu, despres de llegir les batalletes d'en Marc , i veure la Fina i el Joan Carles, rifant-se el volant per cada tram, dius, ostres, jo m'hai de xupar els enllasos i no fer trams..........Fina, això s'ha de solucionar, si s'ha d'organitzar una sortida a fer els trams que no hem pogut fer, nomes cal dir-ho que ens hi posem, pro ostres, no ho feu això, es que sino ens hem de passar al bandol de los pilotos, i que voleu que os digui, cuasi m'agrada mes, estar al bandol currantil, que al dels pilots......xD Sobretot quan vas amb gent tant benparida com la que ens vam trobar, i que, mica mica, anem coneixent.


Sam i Dolors.

Les fotos que vas fer,molt i molt xules.

Ho dels trams ,...fet...no se quan,pero hem de montar una escursió gastronomica/cultural per disfrutar de (com tu has dit),la companyia de gent tant ben parida.

Apa ja en parlarem despres del Costa Brava.(20 Oct,..)..

Marc........i l'episodi IV?

fina escrigué:

Marc........i l'episodi IV?

ho sento, però és que em sembla que estic fent masses coses, últimament (universitat, 2 feines, 124 sport, 850... )

ara m'hi posaré!

Capítol IV: El final

Diumenge 30 de setembre. Tot i que l'hotel era una cova, comparat amb el Parador, vam dormir de meravella... Deu ser la falta de costum de fer 1000km en un 850...

L'esmorzar... Bé, deixem-ho en que no era per tirar cohets... Però com que sabiem que aquell dia dinariem, doncs tampoc era massa preocupant. Vam fer les maletes, tot a dins el pobre 850, i vinga, cap a fer el primer i únic tram del dia Larues 2, de 51km's.

Semblava que seria un tram sense complicacions, ja que pràcticament el vam fer igual el dia anterior... Però el dissabte era a mitja tarda, quan ja no pica tant el sol, i fa estona que s'ha menjat... Però el diumenge, ai! A mig matí, amb un solet ben maco, acabats d'esmorzar...

Doncs va passar el que va passar: cap al final del tram, que era una zona molt recta a mitja de 50, la Neus m'anava dient tot el rato que anavem bé de mitja... Fins aquí tot correcte... Fins que més tard ella em va dir que s'havia adormit, en aquesta zona A veure quants copis trobeu que tinguin pebrots de dir si estàs fent bé la mitja dormint...

Un cop acabat el tram, enllaç de 76km fins al Castillo de Gorraiz... Com que era un conyàs, ens vam parar a una gasolinera (amb el dipòsit ple) a fer un cigarro, utilitzar els lavabos (que eren deplorables ), i anar parlant amb la gent, que també s'ho agafava amb calma. Allà, ben bé abans de marxar vam sentir que el de l'Alpine núm 47 deia que sentia un soroll estrany... Però teniem gana i vam marxar

I ho vam aconseguir! Vam arribar fins al Castillo de Gorraiz, a on ens havien de donar menjar!

Lo típic... Anar parlant amb la gent, trucar a coneguts per dir que haviem aconseguit arribar (tot i el sabotatge), etc, etc... Ja estavem a punt d'anar a buscar una cervesa, quan un tiu que hi havia per allà em va preguntar si coneixia al propietari del 124 groc, ja que aquest estava vessant gasolina!!

Els vaig trobar, i vam mirar una mica què passava... I el diagnòstic va ser ben clar: el dipòsit estava rovellat fins als collons, i s'havia reventat (de l'òxid). Colloooons, i havien de tornar a Barna o similar... Després de pensar una mica, ells van trobar la solució idònia: una marranxa de gasolina normal i corrent, el tub que va a la bomba de gasolina, i cap avall! I suposo que els hi va funcionar, perquè els vam trobar a una gasolinera de l'autopista, tornant...

En aquell moment, vam veure que arribava l'Alpine núm. 47, molt tard... Mirem una mica el cotxe... I collons, és ben bé que en McGyver no podria participar a cap rally de regularitat... No se'n sortiria pas, de fer els invents!

Resulta que se'ls hi havia trencat el cable del gas (bé, havien perdut l'escanya-cables de la punta), i a més se'ls hi havia trencat el reenvio de baquelita... Solució? Brides de plàstic. Va fer una "corda" a base d'empalmar brides, la qual entrava per la porta de la copi, i vinga, endavant! I pel que van dir els de cotxe escombra, no anaven pas a poc a poc...

I ara si, cap a dinar!! Ens vam posar a la taula amb els nostres adversaris més directes, els Galtés Juncà-Galtés Juncà (els únics que estaven a categoria amateur, com nosaltres), i vam anar endrapant (que no menjant) i parlant de cotxes de veritat (també coneguts com a 850 especial ).

Quan faltava que portessin les postres, l'Àlex ja va començar a escalfar el micro... Lo típic: agraïments a tots, als "Chatines" perquè havien tornat a menjar tot i els problemes familiars que havien tornat, al bon rollo que hi havia hagut... I va explicar tot el tema del sabotatge, d'una forma similar a l'escrita al capítol III (que nus vam descollonar, vaja).

I van arribar les postres... I amb elles, l'entrega de premis! La categoria E no era massa complicat saber qui guanyaria (eren 2 em sembla, i guanyaven els 3 primers ), després la classe F, ja amb més competidors, la G, que els Galtés van aconseguir el 3r lloc (un preciós quadre amb la placa del rally feta en ceràmica), la categoria femenina (només hi havia un equip) i després la categoria amateur (segons reglament, premi al 1r)... I aquí arriben les sorpreses!
Àlex: Segons classificats de la categoria amateur, Marrku Hauses i Nëusen Isernen!
Nosaltres: hi ha copa pels 2ns?! Si som nosaltres!

Recollim les copes (són precioses), i segona sorpresa!
Àlex: Primers classificats de la categoria amateur, S******* S**** i X***** S**** (he dit que no diria aquest nom. Dorsal 27, Opel Kadett SR 1.6, matrícula SO-6469-O).

Collons, si ells no eren de la categoria amateur, eren els Galtés! L'Àlex s'havia liat amb tot el tema del sabotatge...

Van repartir els premis scratch, i amb els Galtés vam anar-li a comentar a l'Àlex el tema de la classe amateur... I es va quedar a quadres... Tot i que no tant com nosaltres, quan va preguntar als Galtés:
Àlex: Val, vosaltres ereu de l'amateur, i no els sabotejadors (que em sembla que havien buidat el magatzem de la NASA, amb tot el que portaven allà dins... )... Però en quina posició heu quedat?

Ens va mirar a la Neus i a mi, i automàticament va recordar la posició dels altres. Curiós...

Ja eren les 4, i ja estavem farts d'estar allà... Teniem ganes de 850! O sigui que vam anar tirant cap a Camallera (res, allà al costat, només 525km passant per Jaca)...

Ens vam ajuntar amb els 2 Autobianchi's (Abarth i Junior), i vam anar tirant per l'autopista... Però al 1r peatge, el sr. Abarth va fotre el camp, deixant-nos als 2 petits abandonats

Anavem tirant tranquilament per l'autopista, a 80 o 90km's, quan vam descobrir un fenomen molt curiós: el capó s'obria Bah, és igual... 4 intermitents, paradeta un moment a la vorera, i un cop vam tancar el capó, cap problema (nota mental, abans d'agafar una autopista/carretera amb el 850, mirar que el capó estigui tancat ). I com sempre, el cotxe tenia set.

Ens aturem a una gasolinera, posem gasolina, descansem una mica, i sant tornem-hi! Entrem a dins, tanco la porta, la Neus també, però picant "un xic", i vinga, autopista i manta.

Al cap d'una estona, la Neus em diu que tot i que gira la maneta, el vidre no puja... La molt basta, al picar masas fort, havia desenganxat el mecanisme que feia pujar el vidre... Però bé, encara no feia fred, i vam decidir esperar una estona abans de parar-nos a arreglar-ho.

Quan vam decidir que s'havia de pujar el vidre parem a una zona de servei d'aquestes de l'autopista, i vinga, cagandu letxes a destapissar la porta per poder-ho arreglar... Però ai! Els cargols d'estrella que aguantaven la maneta de tancar la porta (la d'obrir no, l'ansa d'estirar) estaven fets una merda, i amb cap dels meus tornavisos els podiem treure ... Sort que en Ramon Vidal (A112 Junior) portava una caixa d'eines decent.

Destapissada la porta, ara només quedava lo fàcil: pujar el vidre, agafar un pal perquè s'aguantés i, per seguretat, enganxar el vidre amb cinta americana, i vinga kilometres...

La resta del viatge ja va ser normal, o sigui, com si s'anés amb un cotxe normal (sense problemes)... I finalment a aproximadament 1/4 o 2/4 d'1 de la matinada arribavem a casa... Això si que va ser un enllaç bèstia, i no el del dissabte al matí!

Fi de la crònica



Pròximament, a les vostres pantalles, crònica del VI Rally d'Hivern (si no trenquem abans, clar)

Que xules les copes!!!!!!!!!!!!!!!11