Bueno, estrenant llantes del "blauet", algo s'ens tenķa d'enganxar del petit aparatu d'en Pep!
Sortint de casa, per aquelles pujades cap a coll de ravell, vam notar que el embrague patinava.......osti, merda.........bueno, no de bon grat, vam seguir, quan el primer pensament era, rallye a la merda!
Arribant a lloc, ens trobem en Pep i en Sarola que ja naven per feina......nem a verificar i mentre la Dolo posava enganxines, jo anava remenant el cable de l'embrague, viam si el feiem durar una mica mes.......anem a calibrar.....passadeta amunt i avall, mes o menys marca bé ( el contametres de bici muntat el dia abans al vespre a casa!!!!!!! ), i anem cap a lloc a esmorzar.......mentre esmorzem o busquem els tickets per esmorzar, l'Agustķ fa el brefing i per variar, no el vam escoltar gaire....si que deia algo d'un tram que no tenķa tics.........i tal, pro ni cas.......... acabem d'esmorzar, que ja esta apunt de sortir en Sarola amb en Pep......ens posem a la cua, i quan ens toca sortir......ei, i el transponder? ah, que no ens l'han donat? que l'hem d'anar a buscar? merde!!!!!!!!!!!!
Au, surt, dona la volta, ves-lo a buscar corrents, no hi havia ningś, apareix en Quim, ens dona un dels dos transponders que quedaven i apareixem altre cop a la sortida i l'agustķ diu que nem viam si arribem a temps a sortir a l'hora al primer tram i sino que li diguem.......sortim a l'hora, tot i que no rera de qui haguessim hagut de sortir.......perņ bueno tira......a mig tram ens atrapen en Kanka amb el Sierra.......perņ no ens passen........bueno, nem fent......ah si, amb les presses engego el crono 3 segons tard a la sortida, tot un profeti!!!!!
Bueno, la Dolo va molt carrilera, les rodes d'en Pep agafen forēa i ens permeten fer tot el tram la mar de bé.........tot i que a l'enllaē ja ens passa en Kanka i el Alpine A310 i el Maxi que obrien els de la passejada turistica!Bueno, nem fent perņ no ens cuadra l'hora de sortida del segon tram.........es igual, arriba, para i quan engegi tot, sortim.........gas!!!!!!! tres corves depres, sentim uns esbufecs acollonants.....i un deltona groc demanant-nos pas........tira,tira! de copi del deltona, en Marc Vila, el personatge que em va vendre el Celica!!!!!!
Nem fent tot el tram sense gaires incidencies, tot i que a la pujada dels angels patiem una mica pel embrague i la Dolo anava molt, molt fina!......el roadbook forēa entenedor i enllaē cap al tercer tram, enllaē on ens passen mes "turistics" i cap a Mas Llunés, tram de rectes llarguissimes on tothom estripava a plaer i naltres vem muntar una caravana de "turistics" acollonant......clar, naltres anavem a fer la mitja......i ja navem un xic mes rąpid del compte per la pressió de dur tanta gent darrera, perņ acabem el tram sense mes incidencies que, de trobar-lo un xic avorrit, per les rectes i a la mitja que es tenķa que nar.......
Seguim cap a Brunyola, on els "turistics" ja passen de sortir a la seva hora i ja van sortint entre els que fem regularitat..... parlant amb el noi del M3 e-30 que nava davant nostre, ens diu que surt als 30segons, perque son dos participants sortint al mateix minut! ( Aqui es descobreix la que va liar en Pep!!! ), naltres sortim a la nostra hora i coi, no hem acabat de passar brunyola, que ens apareixen davant nostre, dos tot terrenys.........bueno, paciencia, un moment o altre ens deixaran passar.......i aixķ es, sense aspavientus ni tocs de claxon, al poc de veure'ns, un ens cedeix el pas molt amablement, i l'altre, una mica mes endavant, es llenēa a la cuneta........no se si perque volia parar a collir bolets o per deixar-nos passar, en tot cas, agraļts! Toca recuperar 20 algo segons perduts...........el tros es rąpid i la Dolo va recuperant gradualment,sense tampoc ensacar, ja que el embrague limitava molt el que podiem apretar!
Anem cap el tram cinc, el Remei.......aquest que no tenķa Tic!
Com que teniem estona, i estavem parats a la rotonda, al mig de la carretera que va cap a Cassą, pos ens posem a repassar tots els punts del roadbook on hi ha una referencia, per posar-hi el temps de pas segons la mitja........bueno, sortim, i clar, el menda amb el roadbook a l'ultima pagina! primer creuament.....la Dolo, ei, cap on? cony, rera el M3!!! i res, recte........espera que trobo la pagina, veus, teniem que girar, au gira.........jijiji!
Passem als que sortien rera nostre, arribem al camķ de terra, Lola, amb compte!!!!!!!! i mes endavant, veiem un 127 passar per dalt una casa de pagés, perņ abans d'arribar-hi, ens trobem un 124 dels "turistics" parat al mig del camķ, i el del M3 sense pujar a la cuneta per passar-lo.......bé, enlloc de posar-nos grollers i passar per on fós, parem,baixo i ens posem a empenyer, sumant-hi també el noi del M3 i el noi i la noia del 124....el tirem a la cuneta i au, canya!!!! Pugem cap a la casa de pagés on hi ha un fotograf, tot i que ja hem renunciat a poder fer la mitja i anem seguint tranquilament, rera el M3.....bueno va, cap als Angels, ara de pujada.......
Sortim i a mig tram ja ens ha passat tot el BMWclub.cat! La mare que els ................com hi naven! bueno, naltres nem fent, la pujada es suau i el embrague ens deixa nar fent, exerceixo de copi i nem clavant els temps......la Dolo vol fer el tram bé i mira, ens surt prou bé.........i anem tirant cap a Santa Pellaia, on a principi de tram ens atrapa en Sendo, que feia la "turistica" amb el Fulvia, i li diem que passi, que aquelles rectes del principi, feiem mes nosa que altre cosa, fent la mitja........ens passa, patinant embrague també i ens treu un trosset, i ens atrapa també un Karmann Ghia........aquest ja no gosa passar-nos perque a la que comencem la pujada i els revolts, la ordre es, Dolo, no s'hi val entretenir-se, nem per feina! I la Dolo, que aquesta carretera la té tant per mą com el A112 ( desde la Bisbal, quan el vam comprar, vam tornar per allķ! ), nava fent la mar de bé, cuasi atrapant en Sendo, que despres ens va dir, que li semblava que pujavem molt rąpid i de fet, el vam fet apretar i acabada la pujada, la baixada la vam fer amb un moment i nomes un creuament que no vam entendre, ens va fer dubtar, abans d'acabar el tram, perņ veient que la senyal de final de tram, era per on vam acabar, doncs veig que no ho vam fer tant malament........jajajaja
El tram espectacle el vaig conduir jo, mentre la Dolo es mirava el recorregut i em cantava les corves, totes a base de fre de mą i contravolant i au, cap a dinar amb en Pep, en Joan Sarola, en Quim, en Decompeti, Gas Trabat i en kanka que va venir despres a fer-la petar i les postres!
Ens vam enterar de que en Pep va "reformar" els temps del Carnet de ruta i en consecuencia aixņ va afectar a cuasi tothom que nava per darrera seu, exceptuant-nos a naltres, que havent sortit tant desastrosament, vam optar per no cambiar res i sortir a les hores que deia el Carnet.
Jo li deia a la Dolo que mira, el tercer lloc de la classe el teniem assegurat........erem 3!!!!!!perņ el noi del M3 i la seva jove copi no se com devien anar i en Gas Trabat i cia, es veu que es van embalar fent Santa pellaia...........clar, mira, ens enduem el primer lloc de la classe!
Lo que no em queda tant clar, es la general.........ostres, que hi havia gent que en sabķa forēa mes que naltres........vale que la majoria no naven a seguir gaire la regularitat, perņ altres si.........en fi, quan publiquin les classis, en treure'm l'entrellat!
Ara, que, la nostra pretensió era passar una bona matinal, poder tornar a casa, que amb l'embrague en aquell estat, ja ens va fer patir forēa i fer la prova, tal i com s'ha de fer, es a dir, aplicant tota la teoria que hem aprés fent de control,i sobretot no estressar-nos gaire. Tot el que ha vingut, pos genial!
Perņ tot i que en Kanka deia que naltres erem una bona referencia, coi.........penso que encara n'hem d'apendre molt i no deixar d'aplicar mai la nostra filosofia.......si la caguem, no passa res........a seguir tranquilament i a disfrutar de la ruta, que de veritat, valķa la pena!
Lo millor de la prova, apart de l'organització que es mereix un onze! el recorregut que es mereix un notable alt i el dinar, que era collonut, era el personal que vam coneixer i poder departir, abans i durant la prova, i en el dinar posterior!Un sobretaula ple d'anecdotes, una recollida de coses davant del cotxe amb un genial col.loqui amb el personal, fa que el dia s'et faci curt i hi hagi ganes de poder participar en mes proves d'aquest estil.
Salutacions
Sam i Dolo